Festes i costums dia a dia | Joan Amades
Video del ball del drac a Solsona per Corpus.
La diada de Corpus
La Festivitat del dijous de Corpus és una de les celebracions més antigues, lluïdes i més mítiques, per a la manera de fer festa als Països Catalans.
La única feina que era permesa era la que obligava l’embelliment del poble o ciutat amb enramades de flors als carrers i balcons per la celebració de la festa. Aquest costum prové de l’època romana i és el ritu d’exaltació de l’element vegetal propi.
Moltes festes de Corpus s'originen al voltant d'una processó. Formaven el seguici tots els estaments ciutadans i tota una sèrie d’elements de caràcter religiós i profà com els entremesos que representaven quadres de la història Sagrada i d’altres de la simbologia popular de l’enfrontament entre el bé i el mal (gegants, nans, mulasses, lleons, àligues, etc). Era considerada com una de les tres festes religioses més solemnes de
l’any, junt amb Nadal i la Pasqua.
Una de les festes de Corpus més emblemàtiques i mítiques del calendari català és la Patum de Berga. Primitivament la festa s’anomenava, Bulla i és possible que els seus elements s’incorporessin a la processó de Corpus quan es va començar a fer en el segle XIV; va anar evolucionant i la participació popular la va transformar en una Festa Major de primavera.
bestiari històric
l'àliga | El simbolisme de l’àliga com el de la resta d’animals i éssers que han perdurat, és anterior a la institució de la festa de Corpus.
L’àliga simbolitza l’altura, el principi espiritual; també pot simbolitzar el poder i la guerra. D’àliga només en podien tenir les ciutats. Tenia el privilegi de ballar dins de les esglésies després dels oficis i el seu ball era considerat el més gran honor que es podia oferir als personatges més nobles que visitaven la ciutat.
el drac i els diables | El drac formava part de l’entremès de l’infern. En perdre’s l’escenificació de la lluita amb Sant Miquel restaren només la figura del drac i dels diables, que han perdurat junts o per separat en diferents ciutats i viles de Catalunya. Una altra manera de drac és la Víbria, aquesta formava part del entremès que representava Sant Jordi alliberant la donzella del ferotge que la volia devorar.
la tarasca o cucafera | Bèstia que viu a les aigües tèrboles i a les boires dels aiguamolls, que terroritza la població devorant les joves donzelles però que finalment en lluita amb santa Marta és vençuda i s'acaba convertint en una bèstia amansida. Posteriorment el personatge s'estén per tot Occitània, per les terres de la corona catalano-aragonesa i per la resta de la península amb formes diverses, des de les semblants al mite occità fins a les properes al clàssic drac.
el bou | És un element supervivent de l'antic entremès del Naixement de Jesús, que sortia a les processons del Corpus medieval. És símbol de submissió, paciència i sofriment. Respon a un personatge dòcil i bonàs, de pas tranquil i cerimoniós, i que no perd el posat i el rostre seriós.
la mulassa | És també un element de l'antic entremès del Naixement, encara que ha estat molt desfigurada en la forma i el significat. La mula simbolitza la humilitat, la paciència i el coratge.
el lleó | El trobem representat en formes gràfiques diverses, gravats i rajoles, al llarg dels segles XVII i XVIII, i sabem que participava en processons i actes cívics, per arribar al 1701, quan es troba en el seu millor moment gaudint d'un reconegut prestigi popular: els seus brams i les seves actuacions divertides ho garanteixen.
text Festes i Costums dia a dia. Calendari de la cultura tradicional viva segons Joan Amades
visita | el bestiari de la teva població
Saps com és diuen els gegants de la teva ciutat o poble? Sabries dibuixar el bestiari que els acompanya, en saps els seus noms?
equip TOC TOC