Montserrat Payà Sánchez
Kant digué que si enviem els nens i les nenes a l’escola és, sobretot, perquè aprenguin que les coses importants necessiten un horari... Aquesta frase és realment reveladora també en els moments que corren: “les coses importants necessiten un horari”.
Els temps en què vivim estan caracteritzats per les presses. Les tasques i les obligacions són determinades per uns horaris: “ara és hora d’aixecar-nos; ara hem d’arribar puntuals al cole, a la feina, als estudis...; ara toca fer esport...”. Això, ens podria dur, tranquil•lament, cap al reconeixement que necessitem realment una autoavaluació per determinar quines coses són les que importen a cada context vital, què és el que realment volem fer i per què. La qüestió de les presses ens porta també a adonar-nos que moltes vegades passem el moment present tot pensant en el passat –que ja no és- i projectant-nos cap al futur –que tampoc no és encara-, amb la qual cosa ens perdem l’únic que realment tenim: el present, l’ara, l’únic que és. Però no seguirem per aquí, malgrat que siguin uns temes força suggerents, perquè eren unes altres les reflexions que volíem compartir.
I aquestes fan referència a l’acceleració que, volgudament o no, conscientment o inconscientment, encomanem als nostres infants i, especialment, als més menuts i menudes. Un matí, a prop d’una escola, vaig observar un pare i una mare que acompanyaven els seus dos nens al parvulari. Els nens anaven baixant del cotxe quan el pare va exclamar: “Vinga, de pressa! Mira que són lents!”. Jo em vaig quedar amb les ganes -segurament per covardia, no pas per educació- de respondre que no, que els seus nens no eren lents, que senzillament eren uns nens de tres i cinc anys i que, com a tals, necessitaven temps per fer el que estaven fent; també, amb ganes de dir-li que la mobilitat, la destresa i la rapidesa dels nens no eren, ni havien de ser, les seves, que ens havíem d’emmotllar, que aquesta era la seva realitat i la seva plenitud.
“Deixeu que la infància maduri en els nens”
És una sentència del filòsof i pedagog del segle XVIII Jean Jacques Rousseau. Penso que, de vegades, l’oblidem i que ens aniria tot molt millor si la tinguéssim en compte. Potser motivats per les presses i la rigidesa d’uns horaris que hem de procurar acomplir –malgrat que, en ocasions, hagin estat muntats per nosaltres-, transferim als nostres fills i filles aquestes angoixes i ens perdem moments de satisfacció i gaudi. Sabem valorar prou aquell gest de la nostra nena quan, enmig del que tenim muntat a la cuina, ve amb les seves joguines a jugar als nostres peus? No ens perdrem, de vegades, històries importants viscudes a l’escola pel nostre nen perquè, just en aquell moment, estem pensant com abordar la delicada reunió que tenim demà a la feina? Potser és que ens cal un horari per poder gaudir dels nostres fills i filles, del que tenen a dir-nos i a expressar-nos?
info
Montserrat Payà Sánchez. Professora Titular d’Universitat Departament de Teoria i Història de l’Educació. Facultat de Pedagogia Universitat de Barcelona
Familiaforum és un programa d’actuacions a favor de la família, que inclou també altres iniciatives: portal familiaforum.net, Escola de Família i línies de recerca i activitats de prestigi com premis, simposis, publicacions...
imatge | Rellotge tou de Dalí