educant

continguts per acompanyar a mares i pares en el creixement dels seus fills i filles

select
escriu | llegeix comentaris sobre l’article Compartir

compartir aquest contingut:

La Tafanera Menéame Digg Facebook

educant | criança


Doulas Barcelona


Acompanyant la maternitat


Alta en Web: gener 2010

doulasbarcelona

Què és una doula?
Al llarg de la història les dones, en els seus parts, han buscat una llevadora amb experiència i coneixements, que les assistia, a elles i als seus nadons. Solia haver-hi també una o vàries dones que oferien el seu suport: una altra mare, àvia, o amiga, capaces de contenir-la afectivament i emocional. Eren dones properes, que després del part s’ocupaven de protegir la mare i de cobrir les seves necessitats per tal que pogués recuperar-se i dedicar-se exclusivament al seu fill.

Les característiques de la vida actual fan que les famílies extenses hagin deixat de conviure i s’hagin dispersat en nuclis cada vegada més reduïts. Les dones hem perdut l’entorn femení facilitador del part i la criança, al mateix temps que hem estat traslladades al territori de la medicina i la tecnologia. Les famílies i comunitats han deixat de fer aquesta funció mentre un personal especialitzat s’ocupa d’aquestes qüestions d’antiga tradició íntima i femenina.


Com treballen?
La tasca de la doula té com objectiu fonamental acompanyar la mare. La porta a terme amb una atenció acurada però no invasiva, oferint un suport continuat i lliure de judicis o valoracions, i mantenint-se atenta i sensible per a poder detectar i comprendre les necessitats reals de cada dona.

En el part, la doula es manté al costat de la mare en tot moment amb discreció, atenta a les seves necessitats, recolzant-la físicament, si li cal, i acompanyant-la emocionalment, fins que acaba el procés del naixement.
En el postpart, la doula acompanya la dona a casa seva, visitant-la amb la freqüència que sigui acordada. S’ocupa de l’estat de la mare i de tot el que pugui sostenir-la i ajudar-la, col·laborant, si convé, en tasques domèstiques o en l’atenció als altres fills.

Gairebé sempre, la mare té en ella mateixa els recursos personals i les capacitats necessàries per a criar el seu nadó, però sovint la intensitat de l’experiència, el cansament i les interferències de l’entorn dificulten que pugui sentir la seva pròpia veu. Llavors, la principal tasca de la doula és la d’escoltar i donar valor als seus estats emocionals, reconèixer i enfortir les capacitats innates de la mare, per tal que ella mateixa pugui escoltar-se i emprendre les seves recerques personals amb contenció suficient, amb confiança i amb alegria.


Amb què compten?
La formació d’una doula no es basa en l’intelecte ni el la teoria, sinó més aviat en l’experiència personal, en una vocació profunda d’estar al costat de les noves mares, i en la voluntat d’enfortir les formes de suport dona a dona en el terreny de la maternitat.

Tanmateix, la doula actual disposa de formació que li permet:
• Conèixer la fisiologia del part normal i el desenvolupament del part amb diversos graus de dificultat
• Conèixer el procés de recuperació física de la mare
• Conèixer la fisiologia de la lactància materna i les principals dificultats amb què pot trobar-se
• Comprendre i acompanyar les qüestions emocionals pròpies del puerperi
• Valorar la importància del vincle inicial mare-nadó, i fomentar-lo de diverses maneres.


Què sí i què no?
La doula pot oferir a l’embarassada, si ella ho demana, els coneixements i pràctiques que hagi anat adquirint, i que fomentin el benestar de la dona, com ara: massatges, exercicis corporals, treball amb aromateràpia, visualitzacions…sempre i quan pugui acreditar el domini d’aquestes tècniques, i s’apliquin de comú acord amb la dona i amb el seu metge de seguiment.

La doula ha de
• Comprendre la fisiologia del part humà, respectar els seus temps i protegir la seva intimitat.
• Entendre la importància del suport i acompanyament emocional de l’embarassada, en qualsevol situació.
• Caracteritzar-se per una actitud discreta, tranquil•la i amorosa envers la mare.
• Respectar escrupulosament i en tot les decisions de la dona, inclosa la opció de prescindir de la seva presència.
• Intentar proveïr el màxim benestar possible a la mare, sense pertorbar-la en el seu treball de part, entenent el part com una vivència clau en la vida sexual de la dona.
• Priorizar l’atenció a la dona per damunt de l’atenció a tota altra persona, i no deixar-la sola, excepte si ella ho necessita i ho demana.
• Estar atenta a l’acompanyant de la dona, avaluant què pot ser-li útil per acompanyar-la millor.
• Mantenir una actitud de màxim respecte envers els professionals mèdics i assistencials.
• Suggerir i encoratjar les mesures que fomentin el vincle mare-bebè, valorant totes les alternatives que la mare necessiti experimentar fins a trobar les que millor s’adiuen amb ella mateixa.

La doula mai no ha de
• Imposar a l’embarassada la seva pròpia ideologia o creences personals sobre com ha de ser el part, el pospart o la criança.
• Imposar a la dona pràctiques que no li resultin beneficioses o agradables. La doula no ha de perdre mai la consciència de que aquella dona és única i ha de ser respectada en la seva singularitat, en tot moment.
• Realitzar cap tasca pròpia de les competències de l’equip mèdic i asistencial, ni tan sols en el cas que la doula fos una dona capacitada professionalment per a fer-ho. La dona que està actuant com a doula no s’involucra en qüestions obstètriques.
• En cas de desacord o de conflicte amb les conductes de l’equip obstètric, mai no ha d’entrar en disputa, ni fer comentaris al respecte que puguin angoixar o posar en alerta la dona en aquella circumstància. La doula haurà de trobar la manera de recolzar-la i protegir-la en tot moment, encara que sigui en una situació molt adversa.
És esperable que la doula
• Conegui prèviament la mare, per mitjà de trobades on s’estableix un vincle de confiança, honestedat i respecte mutu. Això facilita que la doula capti les opcions i preferències de la dona, les seves inquietuds, personalitat, i tot el que pugui ser valuós per a acompanyar-la amb major qualitat.
• Encoratgi la mare a escoltar-se, a conèixer-se i a demanar el que necessitat en tot moment.
• Expliqui de forma concreta a la dona quines són les seves funcions i els seus límits.
• Mantingui una conducta interna d’autoobservació i un treball personal constant per a discriminar quan la seva pròpia impaciència, angoixa, expectatives o prejudicis poden interferir en la seva feina, i pugui trobar formes d’acompanyament serenes i respectuoses.



info
Doulas barcelona | www.doulasbarcelona.org

imatge | doulasbarcelona