Alta en Web: novembre 2009
Jordi Quera
En "la contra" del diari "La Vanguardia" una entrevista a Heidemarie Schewermer, autora del llibre "La meva vida sense diners" on explica la seva experiència de no dependre dels diners durant els darrers sis anys, des que va fundar un centre d'intercanvi ("donar i rebre"). Aquesta anarquista alemanya va citar textualment: "Visc sense diners. Això sí que és ser rica!".
Al tercer món, al quart món i en molts sectors marginats de qualsevol societat, molta gent viu sense diners i en una absoluta pobresa, i necessiten l'intercanvi o l'ajuda per a sobreviure.
No pretenc enfrontar les dues situacions per establir a un judici de valors, simplement les contraposo per fer observar que el que és bo per uns (que voldrien destruir una sistematització del consumisme) no ho és per als altres.
Reflexionar sobre aquestes paradoxes ens porta a demanar-nos com hem de transmetre als infants el nostre model de societat i en el seu context, quin valor hem de donar a les coses, bé siguin bens materials, bé el cost de les nostres activitats i de l'organització del temps -i de l'espai- en funció d'ingressos o despeses.
Temps d'oci, un espai lliure de la constant depesa per al plaer
En el nostre ritme de societat benestant no hem d'associar necessàriament treball amb ingressos i lleure amb despeses. Aquesta afirmació pot semblar simplista o exagerada; però si llistem les activitats del temps d'oci actiu, la majoria tenen un cost que els nens detecten i cataloguen: cinema, esquí, parcs d'atraccions, centres esportius, transport, vacances... treballem per a tenir diners i el lleure costa diners.
Deixant al marge el com els infants arriben a establir el valor de les coses en funció de la quantitat de diners i com les classifiquen i, fins i tot, si el lleure costa molt o poc, la societat de consum no es planteja d'educar el no consum perquè el temps d'oci sigui un espai lliure d'aquesta constant dependència de la despesa per al plaer.
Per fer pedagogia, les activitats d'intercanvi poden ser un bon exercici, però hi ha altres mitjans: el passejar, els parcs i gronxadors públics, les festes populars i les festes al carrer, les excursions amb carmanyola... i per això no necessitem res més que organitzar el temps i aprofitar les oportunitats.
Fins i tot assolirem més creativitat si, a més de practicar el lleure no consumista, provem de sistematitzar el reciclatge i els recursos de les manualitats en els espais de joc.
I tota aquesta reflexió és tan vàlida per als pares com per als educadors (escoles, centres de lleure, activitats extraescolars...) ja que el lleure passiu (eminentment la televisió) s'ocupa ben sovint (anuncis, programació infantil, concursos...) de vendre l'oci consumista, i a això li cal un bon contrapès.
info
Jordi Quera, autor de l'article extret de la revista Protagonistes,ja!
De0a18.net és una nova publicació digital de l’associació Diomira, derivada de la revista Protagonistes, ja! especialitzada en el món dels infants i els adolescents.
Aquestes planes web estan dirigides a responsables d’associacions, educadors, entitats i administracions públiques relacionades amb temes d’infància i adolescència, amb l’objectiu de cobrir un buit informatu en aquest sector de la població i posar en comú les problemàtiques i qüestions diverses que els afecten.
imatge | Dani Torrents copyright