Alta en Web: novembre 2009
Ferran Baile
Teatre de text, teatre d´autor, teatre social.
Una història ben tramada i rica de continguts i matisos
Solvent posada en escena i bona interpretació.
Sens dubte un dels muntatges més interessants d´aquest inici de temporada.
Dora la filla del sol
En una programació familiar excesivament carregada de versions ensucrades i poc consistents de contes clàssics, s´agraeix i és de destacar un espectacle que entra de ple en el dia a dia i en les problemàtiques que ens envolten.
Dora la filla del sol, ens parla de la nova societat catalana, cada vegada més multicultural i multiracial (la protagonista és una nena catalana mulata, que viu cuidada pel seu avi andalús), ens parla d´una escola on els prejudicis racials encara es tradueixen en insults, maltractes i assetjament (bullying), ens parla de la pobresa en què es mouen molts jubilats (viuen rellogats), ens parla dels adolescents mancats de personalitat que en lloc d´encarar les seves mancances busquen reafirmar-se aprofitant-se del més feble, ens parla de la soledat en no saber relacionar-se amb els altres i de la manca de generositat (la vídua sense cor).
Ens parla d´un món real, fàcilment identificable al costat nostre. I a la vegada ens parla d´esperança, de capacitat de lluita per millorar les coses, per millorar-se un mateix, de la força de la voluntat i del poder de la imaginació, de la necesitat de pensar i decidir per un mateix, de la necesitat de ser generòs, del valor de l´amistat...
I ho fa mitjançant un text i un muntatge ben tramats, solvents, honestos i necesaris. Un bon text i un bon espectacle teatral que aconsegueix interessar a petits i grans i mou a reflexió i a debat (a més d´entretenir), que són uns dels objectius principals del teatre.
La història
Dora es una nena mulata catalana orfe, que viu amb el seu avi andalús que malviu pintant figuretes mentres espera li confirmin la seva pensió de jubilat.
Estan rellogats a casa d´una extravagant, amargada i neuròtica vídua que viu en companyia d´un lloro, a qui anomena Rigoletto, revivint el seu frustrat passat d´aspirant a cantant d´òpera. La vídua sense cor, com l´anomena l´avi, no perd ocasió de recordar-lis que li deuen un lloguer i de menysprear-los.
Dora és una nena intel·ligent i vital; però a l´escola es troba sola, no aconsegeueix fer amics i és molestada i acosada per un company, en Charly, amb problemes de personalitat. A Dora aquesta situació, malgrat els ànims i l´ajut de la mestra, la fa viure presionada i tenir mals somnis. Un vespre en anar a tirar les escombraries coneix a Liang, la cuinera d´un restaurant xinès que li brinda amistat i consells : canvia aquelles coses que no t´agradin dels teus somnis i lluita, no deixis mai de lluitar pera conseguir allò que et proposes.
Així ho farà la Dora i no tan sols aconseguirà amb la seva imaginació fer-se una suggestiva disfressa pel ball de carnaval de l´escola; sinó que farà nous amics i amb el seu exemple li ensanyarà a en Charly, amb qui naixerà una nova amistat, el camí per ser ell mateix.
L´avi aconsegueix finalment cobrar la pensió i deixen l´habitació a la casa de la vídua sense cor, que incapaç d´obrir-se als altres acaba en la més absoluta soletat abandonada, fins i tot, pel seu lloro Rigoletto.
Agraïts van a trobar la Liang; però allí, on Dora la va conèixer, no ni hi ha un restaurant xinès ni per descomptat la Liang. Va existir alguna vegada o tot va ser un somni de la Dora?
L´autora
Carmen Fernández Villalba debuta com a dramaturga teatral amb aquesta obra i ho fa amb solvència i encert (va guanyar el premi SGAE, Societat General d´Autors) de teatre infantil i juvenil el 2003).
Nascuda a Sevilla i afincada a Barcelona ha treballat el periodisme cinematogràfic (essent redactora-jefe de les revistes Fotogramasi Fantastic Magazine). Posteriorment va treballar i treballa com a guionista de diverses sèries televisives com Estació d´enllaç, Ell i ella, El cor de la ciutat i Vent del plà (TV-3); El Súper, Abogados i Esencia de poder (Tele 5), Rías Baixas (TV Galega), Nada es para siempre i 700 euros (Antena 3) i Negocis de família (Canal 9). Autora i directora argumental de la telenovela Les Moreres (Canal 9). Ha escrit els guions de La novia moderna i El cor robat, curt i migmetratge que també ha dirigit. El primer es va estrenar als cinemes i el segon a TV-3.
Professora de guions i realitzadora de publicitat. Amb el telefilm La princesa del polígono, va obtener el reconeixement de la Academia de Televisión amb un premi Pilar Miró a TVmovies i va ser finalista del premi Universal Studios, a més d´aconseguir el primer premi al Festival de Málaga i de Barcelona i ser finalista dels Emmy Awards.
El text
Dora la filla del sol, ha estat publicada en castellà per Anaya e Iberautor.
Destaca l´obra per la valentia de tocar un tema conflictiu i per tocar-lo en l´encert que ho fa, sense fàcils concesions (no amaga, ni emmascara, la cruesa de la realitat); però a l´hora transmet convicció en els valors humans i esperança. Els personatges estan ben dibuixats, són reals i creïbles (magnífica aquesta vídua sense cor, amargada i incapaç de mostrar els seus sentiments nadant en una terrible soletat; entranyable l´avi Curro Yerbabuena que conserva el seu andalús natal barrejant-ho amb el català, també hi han molts, avis i avies que supleixen als pares). Dosifica amb encert el dramatisme de les situacions amb tocs d´humor (tota una troballa el lloro Rigoletto) i el just punt poètic i fantàstic que fan avançar la història sense desdibuixar-la, obrint-la a un nou horitzó i a un final obert.
La direcció i el muntatge
Lluis Juanet, fa una direcció i adaptació cuidada i respectuosa amb el text, agilitzant alguns passatges i anant a l´essència. La posada en escena segueix un estil de teatre realista-costumbrista, en el qual queden perfectamente incorporats els dos únics personatges no reals, el lloro-titella manipulat a la vista i l´ombra interpretada per un actor amb màscara. El ritme és àgil i les escenes oníriques queden ben cohesionades dins del conjunt, així com el sorprenent efecte visual del final.
Utilitza una escenografia realista que reflexa dos espais escènics, elevat el pis de la vídua sense cor, on viuen rellogats l´avi Curro Yerbabuena i la Dora. A l´escenari se succeeixen l´escola i el carreró amb la porta del darrere del restaurant xinès, on Dora coneix a Liang.
Un altre dels mèrits del muntatge és l´encert en la elecció d´un bon elenc actoral que combina dos actors veterans que interpreten els personatges de la Vídua sense Cor i l´avi Curro Yerbabuena i actors joves. Fora de la protagonista, els altres actors joves es desdoblen en els personatges de la Liang i la mestra, en Charly i el presentador i l´ombra d´en Charlie, i la manipulació i la veu de Rigoletto.
L´espectacle té moments força aconseguits : la traducció escènica de l´ombra d´en Charlie, amb l´actor sinuós i emmascarat, inquietant i fàcilmente traduïble, podria ser un altre noi; però es queda sols en ombra sense cos…tan poca cosa quan no té a qui manipular, un no res); el lloro-titella-Rigoletto que posa el contrapunt còmic a les escenes més dramàtiques; la patètica escena final de la vídua sense cor, perduda en la més absoluta soletat, recollint els diners caiguts per terra del seu apartament...
L´espectacle va dirigit a un públic a partir de 7 anys; però l´experiència d´aquestes primeres funcions demostra que també interessa a nens més petits.
Es podrà veure al Teatre Poliorama de Barcelona, Viu el Teatre, els diumenges d´octubre i novembre a les 12.30 hores, fins el darrer diumenge de novembre.
Aquest espectable es va estrenar el mes d´agost dins del XXIII Festival Internacional de Música de Peralada, a l´apartat familiar, Petit Peralada. I a Barcelona al Teatre Poliorama, el diumenge 4 d´octubre del 2009.
Els actors
Noemi Bokesa, actriu d´origen africà, interpreta amb convicció i encant el paper de Dora, desenvolupant-se de forma solvent en la part cantada i amb el ball (aquesta jove actriu va començar la seva trajectòria professional de la mà de Ricard Reguant, a l´espectacle, Colors bells, el 2002).
Molt encertada la interpretació histriònica però ben matitzada en els moments dramàtics que fa Assumpció Ortet, que també demostra les seves dots operístiques parodiant l´ària de Rigoletto (actriu i cantant que ha intervingut en diversos, muntatges, programes de televisió i pel.licules, debuta al teatre familiar).
També ben treballat està el personatge de l´avi Curro Yerbabuena per part de l´actor Eduard Fisas (un bon actor vingut del teatre afeccionat).
Bernat Cot fa un bon treball incorporant a l´indecís Charly, i Ireneu Tranis, molt bé com l´ombra i també manipulant amb encert el titella Rigoletto.
Anna Casas, també ajudant de direcció, composa una captivadora Liang i dóna presència a la mestra. Anna Casas es va fer molt popular interpretant a la malèfica Ruïnosa, la brillant antagonista dels personatges del Club Super 3 (TV3).
La companyia
Productora i companyia creada el 2003 per Lluis Juanet i la seva filla Gisela Juanet.
Unics Produccions va començar la seva trajectòria prioritzant el teatre familiar amb espectacles de teatre musical de gran format. Així van néixer El follet valent (escenificació de la cantata de Núria Juanet i Clara Ripoll, 2003), El petit Dalí (basat en el conte d´Anna Obiols, 2005), Història d´un pallasso: Charlie Rivel (teatre-circ inspirat en la vida del gran pallasso, 2006), Pirats: els joglars flotants (una de pirates, text i música de Queco Pujol, 2007), Papanotes (o com les notes van acabar formant una partitura, text i música de Queco Pujol, 2008), Tibi el follet de Collserola (muntatge de mitja hora pels més petits, representat els estius al Parc d´Atraccions del Tibidado, 2008) i Dora, la filla del sol (2009).
Lluis Juanet és un veterà del món de l´espectacle, un bon tot-terreny que ha treballat professionalment i amb solvència com a mag (Duo Màgiks-Col.lectiu La Tralla), còmic-actor (Un, dos, tres, responda otra vez TVE-Tres pics i repicóTV3) cantant, pallasso (Pitu i Flauta), representant (durant molts anys representant personal del Màgic Andreu), productor i director. Va formar part de l´històric grup de màgia-teatre-musical Abracadabra que va innovar el concepte escènic dels espectacles d´il·lusionisme, introduint dins d´un gran format la música en directe, l´humor i el món del clown.
Gisela Juanet és actriu, productora i gestora cultural.
Des del 2004 té llogat al llarg de la temporada, tots els diumenges al matí, el Teatre Poliorama, on porta endavant amb éxito, d´octubre a maig, la campanya Viure el Teatre.
Una reflexió sobre l´SGAE
Resulta si més no sorprenent que l´SGAE convoqui premis de textos de teatre i després simplement es limiti a publicar els guanyadors sense cap estímul per a la seva posada en escena. Quan per altres conductes això es produeix, encara resulta més sorprenent la no implicació, encara que fos a nivell de promoció del muntatge.
Un text literari té com a fi arribar al lector. En té prou en ser publicat. Un text teatral té com a objectiu la seva representació per arribar a l´espectador, no hi ha prou amb la publicació. És com si un premi de composició musical es limités a imprimir la partitura. Evidentment insuficient.
No prestigia gaire als seus premis l´SGAE, quan actua d´aquesta manera tan indiferent amb els textos que ella mateixa ha premiat.
info
Ferran Baile |
imatge | Únics Produccions