Maria Rosa Buxarrais Estrada
La família és el primer espai d?aprenentatge de ciutadania perquè permet l?exercici de valors democràtics. Diàriament es donen moltes oportunitats a les famílies perquè pares i mares eduquin als seus fills i filles en aquest tipus de valors.
En el sí de la família es plantegen quotidianament experiències que posen en joc la resolució de conflictes, la defensa dels propis drets i el respecte dels drets dels altres.
Així doncs, la manera en què es donen les relacions entre els membres de la parella té una repercussió directa. La forma en què es distribueixen les responsabilitats i les tasques de cura dels fills i filles, les oportunitats que cada membre de la parella té pel seu desenvolupament professional i personal, el respecte per la gestió del temps lliure, són algunes situacions on es posa en joc l?exercici de la democràcia.
De la mateixa manera, la relació entre els germans, on es posen en joc afecte i rivalitat, porta a nens i nenes a defensar els seus drets, a respectar el dels altres i, per tant, a exercitar la tolerància i la solidaritat. Sabem que les relacions entre germans marquen a les persones de manera molt diversa, segons sigui l?ordre de naixement, la diferència d?edat, la grandària de la família, el sexe, els estils de relació a l?interior de la fratria, el temperament de cadascú dels nens, etc.
És important que els conflictes que es apareixen inevitablement entre germans siguin resolts per ells mateixos, sense la intervenció, si no és absolutament necessària, dels pares. El saber gestionar els conflictes és fonamental per aconseguir viure valors democràtics en família.
Les famílies, com les persones, recorren un cicle evolutiu al llarg de la vida. A cada etapa hi ha un conflicte central a resoldre. El desafiament que té la família consisteix en transitar d?una etapa a una altra amb la suficient flexibilitat com per adaptar les regles a les noves necessitats dels seus membres. Si la família aconsegueix fer-ho, assegura la presència dels valors democràtics.
Cada etapa de la vida de la família presenta reptes particulars per l?exercici de la democràcia. En la primera etapa, de constitució de la parella, els membres de la parella han d?identificar les expectatives que tenen sobre com viure en parella, com han de gestionar el poder, qui ha de prendre la iniciativa i les decisions, quines són les àrees d?influència de cadascú i com es reparteixen les tasques domèstiques.
En aquesta etapa és crucial el grau d?acord i harmonia que hi hagi entre els valors de les famílies d?origen i els valors de la nova família, així com el grau de tolerància i frustració en acceptar-los en la convivència diària.
La segona etapa, de naixement dels fills, suposa tenir resolt el lloc que ocuparà el fill que arriba, la manera en què hi participaran els pares i les seves famílies. Es posen en joc les expectatives de com s?ha d?educar a un nen o una nena i, en general, el què es vol dels fills o filles. La distribució de tasques en la cura de fills i filles és un tema fonamental en l?educació, i no només marca el tipus de relacions amb els fills sinó també les relacions en l?interior de la parella. El lloc que el nen o la nena ocupa en les expectatives dels pares, com encaren la relació i com gestionen el poder davant dels fills o filles esdevé fonamental per l?exercici de la ciutadania.
En la tercera etapa, de contacte amb el sistema educatiu, la família es relaciona amb un sistema que serà fonamental no només pel fill o filla. La família també se sentirà avaluada i qualificada per l?escola. Resulta indispensable que els valors proclamats en tots dos sistemes es reconeguin i confirmin. La família i l?escola comparteixen la responsabilitat d?educar ciutadans i ciutadanes.
En la quarta etapa, marcada per l?adolescència dels fills, es posa en joc especialment l?exercici de valors democràtics en el sí de la família, perquè en aquesta etapa s?han de replantejar les regles i formes de comunicació que fins ara podien resultar vàlides. L?adolescent exigeix ara ser tingut en compte en les decisions que li afecten, sigui l?elecció de la roba, dels amics, de les relacions amoroses, de la gestió dels seu temps d?oci. En aquest moment, els fills es plantegen el perquè i el per a quina finalitat, el sentit de la vida, què volen fer, com volen viure, i a través d?aquestes preguntes els pares s?arriben a plantejar les seves pròpies accions. Ha arribat el moment en què alguns pares opten per un control exagerat i d?altres opten per a convertir-se amics dels fills. Arriben a pendular entre actituds autoritàries i el ?laisser faire?, intentant que el fill no s?escapi al seu control i tampoc perdre el seu amor.
Perquè pares i mares siguin conscients de la necessitat de promoure valors ètics i democràtics en els seus fills i filles han de rebre una bona formació.
Una formació que apunti cap a l?augment de la seva competència i estima personal en l?exercici del seu rol parental.
info
Maria Rosa Buxarrais Estrada | Doctora en Pedagogia i Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona, Professora de la Facultat de Pedagogia, Directora del Departament de Teoria i Història de l?Educació de la Universitat de Barcelona i Membre del Grup d?Investigació en Educació Moral (GREM) de la UB
congrés | La Fundació Claret, la Universitat de Barcelona, i la Fundació Viure i Conviure de Caixa de Catalunya organitzen el Primer Congres Família i Valors, que se celebrarà a Barcelona els dies 27, 28 i 29 de maig d?enguany | www.familiavalors.org
Per seguir llegint | Buxarrais, M.R., i Zeledón, M.P. (2006) | Las famílias y la educación en valores democráticos | Barcelona: Editorial Claret
Buxarrais, M.R., i Zeledón, M.P. (2004) | La familia, un valor cultural | Bilbao: Desclée de Brouwer
imatge | Congrés Família Valors