Alta en Web: novembre 2008
Elena Izquierdo Serra
Quan una parella decideix posar fi a la seva convivència i separar-se hi ha moltes decisions a prendre, li agradi o no, que resulten especialment difícils tenint en compte tots els sentiments i les emocions que s´hi barregen, sobretot quan hi ha fills i filles en comú. Com més amistosa i menys traumàtica sigui la ruptura més repercutirà en el benestar de les nenes i els nens. S´hauran de valorar tots els efectes que la separació produirà a la família i s´haurà d´intentar buscar solucions a moltes qüestions que afectaran a tothom, en especial als nens i nenes: qui tindrà la guarda i custòdia, amb quina freqüència l´altre o altra podrà estar amb els infants, si demanen la guarda i custòdia compartida, qui seguirà vivint al domicili habitual, on viurà qui no tingui la guarda i custòdia, si podran assumir les despeses amb els seus sous, com s´organitzaran a partir d´ara, a quina pensió d´aliments hauran de fer front, quan podran estar els avis i les àvies amb les seves netes o néts... Aquestes i moltes altres preguntes es fan moltes famílies que es troben en aquests moments difícils i sovint els infants en són testimonis.
Tot i que, benauradament, són moltes les parelles que aconsegueixen posar-se d´acord; moltes altres no ho aconsegueixen, malgrat la intermediació en molts casos de professionals juristes, i entren en una espiral de discrepàncies, discussions i conflictes que dificulten la presa adequada de decisions sobre aquests fets tan rellevants. En aquests casos les persones acaben per tancar-se en les seves posicions i preferint que altres decideixin sobre aspectes concernents a la seva vida, confiant en què una sentència els donarà la raó i sortiran "guanyant". Però realment és difícil que algú extern pugui aprofundir en les necessitats, interessos i sentiments de cadascú i decidir millor que les mateixes persones afectades allò que els convé.
Donat que una separació no és fàcil per a ningú, s´hauria de desterrar el sentiment que hi ha de qui guanya i de qui perd, i pensar en aquelles coses que poden ser millor per a tota la família. Quan hi ha casos on les parelles els costa arribar a punts en comú o trobar acords en alguna qüestió conflictiva, és bo plantejar-se la possibilitat de dirigir-se a un mediador o mediadora familiar.
Mediació familiar
La mediació familiar és un mètode voluntari i pacífic de resolució de conflictes basat en el diàleg, en el qual una persona neutral i imparcial ajuda a les parts que es troben en una situació conflictiva a trobar, per elles mateixes, una solució constructiva i satisfactòria per a tothom, en especial per als infants. La persona mediadora no jutja, ni assessora, ni decideix; sinó que acompanya a les parts en el diàleg perquè puguin parlar i escoltar-se, expressar les seves emocions, identificar adequadament els problemes i generar opcions per buscar solucions i arribar a acords.
La mediació només és possible si les parts hi accedeixen de forma voluntària, i aquesta voluntarietat s´ha de donar durant tot el procés de mediació. Per tant, en qualsevol moment les parts poden desistir de continuar amb aquest procediment. Tot el que es diu en les sessions de mediació és confidencial. La mediació familiar comporta molts beneficis per a la família, ja que són les mateixes persones, a les quals afecta el conflicte, que col·laboren per buscar les millors solucions per al seu cas. Alhora, evita llargs processos judicials i, per tant, redueix el desgast personal i material (tant de diners com de temps).
La mediació familiar fomenta el diàleg, ajuda a preservar les relacions i facilita que les persones aprenguin una nova manera de dirimir els seus conflictes transmetent, de forma directa o indirecta, aquesta manera d´actuar als fills i filles.
No cal recordar que quan hi ha fills i filles en comú la relació entre la parella no s´acaba amb la sentència de divorci, ja que seguiran tenint el seu paper de pare o mare. Per tant hi haurà molts aspectes que caldrà que vagin acordant conjuntament i en molts casos s´hauran d´anar redissenyant els acords que tenien en funció de com canviïn les circumstàncies que afecten als nens i nenes.
La tasca de la persona mediadora no substitueix la figura de l´advocat o advocada (si ho desitgen ambdues parts, pot estar present en la mediació); sinó que la complementa. Els acords presos en la mediació s´han de plasmar legalment a través dels advocats a través d´un conveni regulador que es presentarà amb la demanda de separació o divorci de mutu acord. Quan les persones participen directament en l´obtenció d´un acord, hi ha més possibilitats que es compleixin els acords perquè se´ls han fet "seus". Al Centre de Mediació Familiar de Catalunya (Departament de Justícia) hi ha un registre de persones mediadores habilitades (de l´àmbit de la psicologia, el dret, la pedagogia, el treball social i l´educació social) formades específicament en mediació, on es pot acudir per tal de sol·licitar una mediació, que podrà ser gratuïta en el cas que les persones que la sol·licitin tinguin reconegut el dret de justícia gratuïta. Així mateix també és possible demanar la suspensió d´un procediment contenciós de separació o divorci per tal d´intentar dirimir algun o tots els punts en controvèrsia a través de la mediació familiar.
info
Elena Izquierdo Serra. Mediadora familiar habilitada pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i postgrau en Mediació familiar per la URL (Fundació Pere Tarrés).
Complementum, empresa dedicada a la consultoria social (principalment emprenedoria femenina, igualtat i tercer sector) i a la mediació (persones i organitzacions) | Rosselló 20 5-4 Barcelona | 934 103 777 - 670 594 100 | elena@complementum.net | www.complementum.net
imatge | Ivana Facundo