festes.org | equip TOC TOC
Vídeo de la crema Hèsta deth Haro a Les (Vall d'Aran)
la nit de sant Joan
S’ha escrit molta lletra sobre aquesta nit, de fet, és un moment de l’any que es concentren molts rituals i diferents pràctiques, fins i tot, antagòniques.
El món vegetal, l’aigua, el foc i l’astronomia conformen tot un univers festiu que té el seu punt àlgid durant aquesta nit. El solstici d’estiu ja és un moment especial per si sol. L’horitzó permet medir i observar com l’astre solar arriba al seu punt més elevat, efectuant el recorregut més llarg i provocant, així, els dies més llargs de l’any que s’escauen pels voltants d’aquestes dates del mes de juny, ja que el solstici estrictament astronòmic normalment s’escau el 21 de juny.
text festes.org
fogueres i baixada de falles
El solstici d'estiu ha estat des de sempre, una data remarcable pels pobles pirinencs. Era el moment de sembrar les terres i pujar els ramats a la muntanya, començant així el cicle productiu, del qual en depenia la subsistència de les famílies que compartien els pobles d'alta muntanya. Així ho conserven alguns pobles del Pirineu com Isil, i Les (vídeo adjunt) i altres pobles que ho celebren amb el foc i la festa de baixades de falles als voltants del solsitici d’estiu.
La ciutat d’Alacant celebra, pels volts del 24 de juny, una de les
seves festes més importants, la de les Fogueres de Sant Joan. La
celebració, que té les seves arrels en les piles d’andròmines que es
cremaven durant la nit màgica, ha adoptat el model de les falles de
València i s’ha convertit en un element més de la projecció turística
de la ciutat.
la Flama del Canigó
A Perpinyà durant tot l’any és guarda el foc de la Flama del Canigó. Tradició començada al 1955 i que al 1966 comença a celebra-se com avui la coneixem.
La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possibles –a peu, amb bicicleta, amb cotxe i, fins i tot, a cavall– i és rebuda a cada vila pels seus respectius habitants.
Es calcula que amb la Flama del Canigó s’encenen unes 30.000 fogueres des de la Catalunya del Nord fins al País Valencià, passant per la Franja, el Principat i les Illes Balears.
sant Joan a Menorca
L'any 1564 l'obreria de l'ermita de Sant Joan d'Artrutx estava formada per un obrer eclesiàstic, un obrer cavaller, dos obrers pagesos i un obrer menestral. Entre tots es repartien les feines de conservar l'ermita, recaptar almoines i administrar els béns. Més tard, s'afegiria el penoner, que seria qui duria el penó de la confraria.
Cada any per Sant Joan es celebrava un romiatge a l'ermita on hi assistien els obrers i les seves famílies i amics. L'obrer cavaller convidava als assistents a un refresc a casa seva i el mateix feia el capellà després de l'albada. De tornada, la Qualcada recorria Ciutadella.
Es creu que la festa sorgí d'una confraria, on hi eren representats els
quatre estaments de la població de l'època. Aquests estaments socials
són els que avui es representen dins la Junta de Caixers. Amb el pas
dels anys les festes de Sant Joan de Ciutadella van adquirint força i altres elements
que comencen a formar-ne part, com jocs d'habilitat de l'època i actes
diversos fent-la única i tan particular.
equip TOC TOC