l'11 de maig és Sant Ponç
Sant Ponç patró dels herbolaris: els carrers s'omplen de parades d'herbes remeieres i aromàtiques, de mel, de productes confitats i de dolços exquisits.
La llegenda explica que, fugint dels seus perseguidors, Ponç va arribar a Barcelona i que, en veure tanta misèria i malalties entre la població local, es va posar a preparar les pòcimes amb herbes remeieres que coneixia bé, per tal d’alleugerir els dolors. Això li va fer guanyar el respecte i l’admiració de molts barcelonins que a partir d'aquell moment van començar a celebrar una fira d’herbes en el seu honor.
Una de les fires de més renom es fa al carrer de l'Hospital de Barcelona, té una tradició més que centenària, amb més de dues-centes parades plenes d’intensos colors i aromes. S'hi poden comprar herbes remeieres i aromàtiques (camamilla, orenga, marialluïsa, menta, tarongina, llorer, ginesta, til·la, romaní, marduix o poniol) i també flors i productes del camp, com mel, arrop, formatge, confiteria tradicional, melmelada i fruita en almívar o gebrada.
D'herbes remeieres, qui més en sabia eren les trementinaires. La petja de l'antic ofici de trementinaire, originat a mitjan segle XIX i desaparegut no fa pas gaire, es troba a la vall de Lavansa i, més concretament, a Tuixent (Alt Urgell), on el 1998 va obrir les portes el Museu de les Trementinaires. Una vegada o dues l'any, aquestes dones de la vall feien a peu qui-sap-los quilòmetres per anar a vendre les herbes remeieres al pla i al litoral, més a les masies que no pas als mercats i a les grans ciutats. Hom les anomenava trementinaires per la trementina, el remei més popular de tots els que comercialitzaven.
text VilaWeb i festes.org
recepta | fem confitura
per veure la recepta clica aquí
cançó | fira de sant ponç
per sentir la cançó clica aquí