Ferran Baile
Els dibuixos animats són el gran recurs de les programacions televisives dedicades als infants. Més ara que la competència obliga a buscar una màxima rentabilitat. És per això que els programes de creació han desaparegut (inoblidables Planeta Imaginari, Terra d´Escudella, Oliana Molls, Picapuça, Cinc i acció….) i s´han convertit en capsuletes breus dins de programes contenidors farcits de sèries de dibuixos animats (Club Súper 3 és un bon exemple).
Les sèries d´animació quan més llargues millor (la permanència en pantalla publicita el merchandising), són molt més rentables que els programes de creació. Hi ha molt on triar i les productores japoneses, especialment, no paren de produir implantant un model de dibuix animat i narratiu. Des de les llavors novedoses Heidi i Marco fins les actuals Chin Chan, Doraemon i Pokemon, passant pel Bola de Drac i Mazinger Z, l´animació japonesa ha acaparat les nostres pantalles televisives. Recordem també sèries europees inoblidables com l´abella Maia i els deliciosos homenets blaus, els Barrufets, que han inventat un nou verb en cada llengua (barrufen, pitufan, potxokiak, schroumpfer, schlümpfen, smurfen, puffi…..).
Aquesta voracitat, en la qual les cadenes televisives consumeixen les sèries animades, ha estimulat a casa nostra una indústria que no tenia sortida en el cinema convencional. Catalunya havia estat pionera a l´estat espanyol pel que fa al cinema d´animació (aquí és va fer i produir el primer llarg de dibuixos animats, Garbancito de la Mancha el 1945, podeu consultar TOC TOC de maig del 2008, El cinema per a infants a Catalunya). Posteriorment la producció de pel•lícules de dibuixos animats va anar-se encallant i sent deficitària.
Catalunya, punt de referència
Actualment Catalunya és un punt de referència en la producció de sèries de dibuixos animats i cinema d´animació per a televisió, exportant-lo arreu del món. La productora Cromosoma, creada el 1989, amb la sèrie Les tres bessones, coproduïda amb TVC, és l´exemple més destacat d’aquest èxit. Partint d´una animació artesanal inspirada en els personatges i dibuixos creats per la il•lustradora de llibres Roser Capdevila, ha creat una sèrie continuada d’episodis capaços de captivar a nens i nenes de 158 països d´Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica. Ha estat traduïda a 35 llengües diferents. A més Cromosoma també produeix les sèries La Bruixa Avorrida, nascuda de l´èxit de les Bessones, Juanito Jones, Mini-man i està a punt d´estrenar la sèrie Asha, inspirada en l´experiència personal de l´escriptora Asha Miró, www.cromosoma.com i www.lestresbessones.com
Antoni d´Ocón és tota una institució en el món del cinema d´animació, www.docon.es Des de la seva productora D´Ocon Films creada el 1989, ha produït i exportat sèries tan populars com Els Fruittis, Spirou, Herlufs, Enigma, Problem Child i més recentment la de l´entranyable Rovelló, en coproducció amb Enciclopèdia Catalana i TV3.
La més veterana de les productores catalanes en funcionament és BRB International, nascuda el 1973 com a distribuïdora de sèries de Hanna Barbera i Warner Bros. El 1979 va produir la primera sèrie : Ruy, el pequeño Cid, a la que van seguir D´Artacán y los tres mosqueperros, La vuelta al mundo de Willy Fog, David el gnomo, Las mil y una…Américas, i més recentment Teo i Mortadelo y Filemón
Neptuno Films nascuda a Terrassa el 1991 també ha aconseguit un ampli reconeixement internacional amb sèries com La vaca Connie, Zoo Mix, Megaminimals, The Gloops, Dougie es disfressa.., www.neptunofilms.com
Miquel Pujol Lozano amb la sèrie 10 2
En el terreny plenament artesanal hem de mencionar al mestre argentí Rodolfo Pastor, www.estudiorodolfopastor.com.es, un autèntic geni de l´animació amb plastilina. Del seu enginy i de les seves mans han nascut sèries com Cartas de un papá, Langostino (per a TVE) i recentment Capelito (per a TV3). Ara ell és a la seva natal Argentina produint un llargmetratge, El gran estornudo (stop motion, plastilina i 3D) i la sèrie televisiva Memórias de una mosca. Enamorat de Barcelona on ha viscut la meitat de la seva vida, manté amb la seva companya, la il·lustradora Petra Steinmeyer una part de la productora a la ciutat comtal. Com ell ve diu i Espriu, li encantaría poder baixar les escales del metro a Liceu i aparèixer a l’avinguda Corrientes de Buenos Aires i viceversa.
Hi ha casos singulars com el de la productora gestadora d´idees catalana Abilbo que va interessar a Phil Roman, el productor d´Els Simpson, per la coproducció d´una sèrie inspirada amb motius gaudinians, que es va distribuir arreu, Howdi Gaudi : Els Gaudins.
info
Ferran Baile. Periodista | ferbaile@terra.es
imatge |